EN AQUESTA SITUACIÓ EN LA QUE ESTEM VIVINT ÉS MOLT IMPORTANT RECORDAR LA IMPORTÀNCIA QUE TENEN LES LECTURES, ELS CONTES, LES HISTÒRIES, LES NARRACIONS O LES LLEGENDES EN EL NOSTRE DIA A DIA.
AQUESTES, ENS PORTEN A LLOCS IMAGINARIS, A SITUACIONS REALS O SIMPLEMENT ENS AJUDEN A GAUDIR DE MOMENTS MÀGICS I ÚNICS.
AQUESTES HISTÒRIES PODEN SER LLEGIDES, RECORADADES O COMPARTIDES...
JO AVUI US VULL COMPARTIR ALGUNS ÀLBUMS IL·LUSTRATS AMB VOSALTRES, PERÒ TAMBÉ M'AGRADARIA QUE VOSALTRES EN COMPARTISSIU AMB JO, PER AIXÒ PODEU ENVIAR-ME UNA FOTO O VÍDEO AMB EL LLIBRE QUE MÉS US AGRADI EXPLICANT-NOS DE QUÈ VA I EL COMPARTIREM AMB LA RESTA DE COMPANYS/ES
Hi ha un país on la gent gairebé no parla. En aquest país s’han de comprar i empassar les paraules per poder pronunciar-les. L’Oriol necessita paraules per poder obrir el seu cor a la bonica Ariadna. Però, quines por triar? Perquè per dir el que li vol dir a l’Ariadna, li caldria una fortuna! No es pot equivocar…
L’Elmer no és com els altres elefants del ramat. Encara que sembli impossible, és un elefant de mil colors: verd, blau, rosa, blanc, groc…Però a l’Elmer no l’hi fa ni gota de gràcia ser així, més aviat està fart de ser diferent; així que un dia decideix escapar-se i cercar un remei per poder ser del mateix colors que els altres…
Teniu una llegenda que ha estat oblidada molt de temp.s La veritable història de la Georgina i la Dragona. Obriu bé els ulls i les orelles. Tanqueu la boca, que no hi entrin mosques. I estigueu preparats per descobrir exactament com la terrible Dragona va terroritzar un poble senser. Com va estar a punt de menjar-se un príncep bell i delicat per a saciar la seva gana voraç. I com la Georgina, la més valenta de totes les valentes, va solucionar aquest embolic amb audàcia, ferocitat i ...humor. Perquè potser les coses no són com ens les han explicat. I potser les roses eren blanques...o gogues.
Em dic Mònica. M’han dit que el blau és el color de la tristesa. De debò? A mi m’encanta el mar! No m’agrada el negre, ni la foscor, ni el gris del fum, però m’agraden els rinoceronts i els elefants! Són tan divertits com fer-se petons! Així doncs, de quin color deu ser un petó?
La Carlota n’estava farta del color rosa i de ser una princesa. No volia petonejar gripaus i per descomptat li horroritzava que en besar-los es convertissin en prínceps blaus. Per què voldria un príncep blau? La Carlota vol saber per què no hi ha princeses que cacin dracs o volin amb globus.
Quan un llop afamat rep la inesperada visita d'una petita ovella, comença a pensar en un deliciós estofat. Però l'ovelleta no vol ser el sopar del llop, vol ser la seva amiga...
Estem disposats a canviar el millor de la nostra manera de ser per agradar als altres? Val la pena? Jo vaig amb mí és un conte que ens fa recordar que ens hem d'acceptar tal com som.
JO AVUI US VULL COMPARTIR ALGUNS ÀLBUMS IL·LUSTRATS AMB VOSALTRES, PERÒ TAMBÉ M'AGRADARIA QUE VOSALTRES EN COMPARTISSIU AMB JO, PER AIXÒ PODEU ENVIAR-ME UNA FOTO O VÍDEO AMB EL LLIBRE QUE MÉS US AGRADI EXPLICANT-NOS DE QUÈ VA I EL COMPARTIREM AMB LA RESTA DE COMPANYS/ES
Hi ha un país on la gent gairebé no parla. En aquest país s’han de comprar i empassar les paraules per poder pronunciar-les. L’Oriol necessita paraules per poder obrir el seu cor a la bonica Ariadna. Però, quines por triar? Perquè per dir el que li vol dir a l’Ariadna, li caldria una fortuna! No es pot equivocar…
L’Elmer no és com els altres elefants del ramat. Encara que sembli impossible, és un elefant de mil colors: verd, blau, rosa, blanc, groc…Però a l’Elmer no l’hi fa ni gota de gràcia ser així, més aviat està fart de ser diferent; així que un dia decideix escapar-se i cercar un remei per poder ser del mateix colors que els altres…
Teniu una llegenda que ha estat oblidada molt de temp.s La veritable història de la Georgina i la Dragona. Obriu bé els ulls i les orelles. Tanqueu la boca, que no hi entrin mosques. I estigueu preparats per descobrir exactament com la terrible Dragona va terroritzar un poble senser. Com va estar a punt de menjar-se un príncep bell i delicat per a saciar la seva gana voraç. I com la Georgina, la més valenta de totes les valentes, va solucionar aquest embolic amb audàcia, ferocitat i ...humor. Perquè potser les coses no són com ens les han explicat. I potser les roses eren blanques...o gogues.
Em dic Mònica. M’han dit que el blau és el color de la tristesa. De debò? A mi m’encanta el mar! No m’agrada el negre, ni la foscor, ni el gris del fum, però m’agraden els rinoceronts i els elefants! Són tan divertits com fer-se petons! Així doncs, de quin color deu ser un petó?
La Carlota n’estava farta del color rosa i de ser una princesa. No volia petonejar gripaus i per descomptat li horroritzava que en besar-los es convertissin en prínceps blaus. Per què voldria un príncep blau? La Carlota vol saber per què no hi ha princeses que cacin dracs o volin amb globus.
Quan un llop afamat rep la inesperada visita d'una petita ovella, comença a pensar en un deliciós estofat. Però l'ovelleta no vol ser el sopar del llop, vol ser la seva amiga...
Estem disposats a canviar el millor de la nostra manera de ser per agradar als altres? Val la pena? Jo vaig amb mí és un conte que ens fa recordar que ens hem d'acceptar tal com som.
El ball, la lectura, l'humor, la creativitat, l'agilitat, les matemàtiques. Tots tenim un SUPERPODER increible! Un super poder que ens converteix en persones úniques i irrepetibles. QUIN ÉS LE TEU?
Llena es una ballena que está llena”... Así comienza esta tierna historia acerca de una preciosa ballena empachada de plásticos y su amiga Lola, una niña dispuesta a todo por ayudarla.
ARA ET TOCA A TU, QUINA RECOMENACIÓ ENS FAS? ENVIA'M UNA FOTO O VÍDEO AMB EL TEU LLIBRE PREFERIT I ENS EXPLIQUES DE QUE TRACTA, LA SETMANA QUE VE EL COMPARTIREM AL BLOG PER A LA RESTA DE COMPANYS/ES.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada